Reflexionant en veu baixa

Hi ha una cosa que m'esgota gairebé tant com aquest miserable Estat Espanyol que sols s'atreveix a jugar quan té cartes marcades a la màniga, i són les manxiules i ganivetades que veus llançar-se i clavar-se entre els seguidors dels tres grups "indis" per un grapat de vots més a cada piulada. Sembla el vell racócatalà a l'engròs això del twitter, que sembla ple d'aquests haters - o són bots? - sempre pendents de buscar en qualsevol moviment del seu "col·lega" independentista una suposada "traïció" que instrumentalitzarà de seguida per - dubtosament - afavorir la seva personal opció política.

Però no n'és completament ple, i no són precisament un fotimer. Ho sé perquè al carrer ben poques vegades he sentit que ens preguntem mútuament què votem i perquè ho votem. Però sí saben com fer molt de xivarri, són insistents i extremadement tediosos. Fan l'efecte d'un bombardeig despietat de publicitat del venedor desesperat per aconseguir la seva comissió. Ni tan sols t'expliquen perquè els hi hauries de comprar el producte a ells, sinó perquè no els hi has de comprar als altres, presentant-los com el dimoni mateix. 

Presuposo que tots tres tenen un objectiu comú compartit, però cal discernir que també tots tres pols tenen una estratègia pròpia. I sí, es pot anar plegats i formar un equip, però també es veritat que no és escrit enlloc que un equip hagi de ser d'idees homogènies per alçar-se amb la victòria. Sols hi ha una idea de consens ampli: guanyar el partit, però quan mires atentament sembla que estiguin més pendents de la medalla individual al ego del millor jugador que al resultat del partit en si.

Em recorda a la peli de Braveheart, quan amb les primeres victòries tots els nobles escocesos s'estan barallant entre si aviam qui és el que més destaca i capitalitza l'èxit. I aquella mítica frase: "(...) serian incapaces de ponerse de acuerdo ni en el color de la mierda". 

* * * * 

"Si de forma plenamente consciente hubiera de unirme a las filas de algún partido, escogería aquel que mayor libertad ofrezca para el pensamiento." Thoreau

* * * *

Després de setmanes d'oblidar-me'n, aquests dies he tornat a pitjar botonets: