No és per donar-me-les de saberut, ni de llest ni d'enterao. Recordo que li ho vaig dir a un col.lega a finals de l'estiu passat, ben conscient que em tirava a la piscina amb el comentari que li feia, doncs ell en sabia molt més que jo d'aquestes coses, i jo parlava des de la més pura intuïció. El comentari anava per aquí, si fa no fa:
Un cop s'afartin de buscar les nostres dades a les xarxes socials, de les aplicacions que tenim o no instal.lades, de crear logarítmes a partir dels càlculs de "com som i on apuntem i què ens interessa a partir de X, Y o Z...", el següent pas, a l'hora de recollir dades, seran les accions que fem en els videojocs. Voldran saber COM hi juguem. Voldran establir una connexió entre el com hi juguem i com som. Volen saber perquè tal jugador és un crac i perquè TAL altre no es menja un rosco, què fa d'aquell un hater i d'aquell altre un jugador d'equip que treu el millor de sí en les pitjors situacions. Qui és individualista fins a l'extrem més verinós o qui busca sols l'engreix de l'ego i la corona de llorer per al seu caparró, qui juga premiant el benefici del conjunt que alhora és benefici per a ell, qui busca competir per divertir-se i qui busca competir perquè vol arribar al cel sense importar-li què o qui s'endú per endavant en el seu empeny.
Què fa que un jugador es decanti per jugar un o altre rol en un joc d'equip - per exemple -, o què i en quines circumstàncies un líder és un bon líder i dóna bones ordres, què fa decantar-se a un de preferir fer-se tanc i aguantar l'embestida mentre l'equip desplega l'estratègia o qui se sent més còmode essent suport i juga a veure-les venir per, a l'hora de la veritat, protegir-se ell o a les peces més importants de l'equip, les que poden ser decisives per decantar la victòria.
Qui es perfecciona en ser el matador o un explorador, un oportunista o un desgastador... què mostra o què amaga o què diferencia aquest interés psicologic i sociològic que transformen en dades per cada click de mouse que fem, cada habilitat o encanteri utilitzat en cert moment? Què fa que, en jugades de similars característiques un jugador decideixi de llençar un escut a l'aliat o, en canvi, contaatacar amb una acció ofensiva amb la idea "d'espantar" l'atac que sofreixes?
Aquestes dades definiran per a ells COM hi juguem. I volen saber-ho, ho volen, ho volen... Matarien per saber-ho i establir-ne perfils i etiquetes. I això, aquesta malaltissa necessitat de "saber-ho" per poder posar-li etiquetes, també els defineix un ou als que controlen aquest mundillo... O no?
Què en direm, per altra banda, d'aquells que són capaços d'amotllar-se a cada rol, d'adaptar-se segons la situació?
Podriem afirmar que hi ha tantes maneres de jugar i competir com jugadors hi ha i hi hauran?
Aquest article m'hi ha fet pensar en tot això. Una altra vegada.
Com m'ha vingut al cap una frase que, si crec recordar correctament, era d'Stephen Hawking, tot i que una recerca superficial i apressada per Sant Google no m'ho ha confirmat:
"Comprendre significa, en certa manera, controlar".
Un intrigant i preocupant trío, aquest de la comprensió, el control i el poder. Si més no, no em sembla gaire saludable no prestar-hi un xic de la nostra atenció. Puc estar d'acord amb la necessitat de comprensió, però no tant que la comprensió sigui desitjable per donar-li sortida a la "necessitat de control".
Potser, al final, la llibertat més absoluta de l'individu passarà per tornar a jugar en l'anonimat, amb la wifi apagada i el cable Lan arrencat. Qui sap?
* una repetició
* vincle afegit el 19/07/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada