Un divendres

“De la verdad pasaba a la imaginación y de ésta a la invención. En este último portal, del que no se regresa, lo asediaba el miedo. Aventurarse más allá era errar solo, depender totalmente de sí mismo”.

H. Miller

“Who-ho-ho-ho… AWESOME!”

Octane, Apex Legends

Tarda

(…)

- Bueno, què? - fa en Jordi - Que l’hem de provar o no? Que jo tinc la dona fora!

- Sí-sí – fa en Pedro, fregant-se les mans -. Que jo li he endinyat els nanos i tinc tot el cap de setmana lliure. Només he d’anar a buscar a en Pol a hoquei i ja estic.

- Vale, però jo me d'instal·lar l'actualització – els aviso jo -. Quant has dit que pesa?

- Vint giges em sembla.

- Collons!

- Si nano – diu en Jordi -. És normal que pesi tant una puta actualització?

- I a mi què collons m’expliques!?

- Ah, no ho sé… No ets tu el que treballes en això?

- Però jo no dissenyo videojocs!

- Bueno, ets informàtic, si fa no fa és el mateix, no?

- Sí clar… Aviam quan em vens tu a mirar la caldera, que aquest desgraciat no hi ha manera que mogui el cul!

- Com que la caldera? - i em mira a mi -. Que collons li he de mirar jo a la caldera?

No cal que contesti. Ho fa en Pedro:

- Ah no sé… Com que tu treballes a la construcció i tal… si fa no fa, és el mateix, no?

- Nye-nye-nyé... Imbècil!

A en Jordi la cosa li queda clara.

(...)

- Hi han fotut dracs i tot. Van volant... amb caixes de subministraments i tot; i si els peles, les deixen caure.

- Només ens faltava això ara! - es queixa en Jordi -. Dracs volant! Ja us veig a tots dos fotent trets per aquí i per allà! Com dient a tota la resta: “EI, QUE SOM AQUÍ, QUE SOM AQUÍÍÍ!”. Durarem menys que abans!

Passem d’ell.

- I leviatans hi han fotut… també.

- Com que leviatans?

- Sí. No has vist el vídeo? Uns bitxos tope-de-grossos... amb potes.

- Leviatans amb potes? Ara sí que flipo. Des de quan tenen potes els leviatans?

I ara en Pedro em mira a mi.

- Jo no ho sé… Jo de mitologia, com de gramàtica i sintaxi… Ni fava. Potser té a veure amb en Hobbes.

- En Hobbes? El tigre?

- No, el filòsof!

- Va calla! No m’amarguis el dia!

- El leviatà és la serp aquella que sortia al Final Fantasy, no Bernat? Una serp marina, no? Però les potes d’on collons se les treuen?

- Deu de ser llicència artística.

- Ha-ha-ha!

(…)

- Així què fem, paguem i… - es mira el rellotge -, què? En vint minuts?

- Jo encara no! Que t’he dit que he d’anar a pelar-me – fa en Pedro, mirant el mòbil -, que tinc hora amb la Jessica ara, a un de vuit. I després he d'anar a buscar a en Pol i deixar-lo amb sa mare.

- A pelar-te? A pelar-te què? El pèl dels ous serà, perquè al cap hi tens més entrades que cabell!

- No em facis parlar eh, Jordi, rei… Mira, que jo almenys a dins el cap encara hi tinc alguna neurona viva… I jo he d’anar una mica decent a la feina, no com un drapaire. Que l'altre dia ja m'ho van preguntar, si era teu el matalàs de sota el pont de la piscina. 

- Drapaire o el que vulguis, però jo no tinc a ma mare fent cantonades, almenys. Què, que no t’ho ha dit ella? La vergonya de can Martí no ho sap, és clar… No ho vol dir ella, però me la vaig trobar allà, al carrer dels gats,  i per deu euros…

- VA COLLONS, no comenceu! A quina hora quedem?

- Aviam, que tampoc hi ha pressa eh – diu en Pedro -. Tenim tot el cap de setmana! Fem un parell de partides perquè aquest provi la Wattson dels collons, baixem a fer un frankfurt i demà ja veurem, que jo ara haig d’anar a pelar-me i després a buscar al nano. Mentrestant en Bernat que se’l vagi actualitzant i aneu jugant tots dos.

- Així a quina hora quedem, a tres quarts?

Tots dos fan una pausa per pensar.

- Millor a les nou.

- Val.

- Ok, a les nou.

- Qui diu les nou diu un de deu!
- Doncs ja podríem anar a sopar primer! 
- Què dius ara, home! TAN AVIAT! Que et penses que som europeus o què? Aquí encara val l'horari del tiet Paco, no te'n recordes?

- Vale-vale. Doncs va, paga. Que pagues tu avui, no?

- Sí-sí, ja pago jo – diu en Jordi -. Que entre el licenciao que no guanya ni per pipes i tu que ja tornes a xupar de l’estat, ja ho veus, traient-li el fetge a un pobre autònom...

- Ha-ha-ha-ha! Puta rata!
- La mare que el va parir...

- Igualment et toca pagar a tu!

- I es que no estic dient que pago jo?

- Sí, però prou de pollades de fer-se el milhomes a la terrassa!

Vespre

"Això ja semblen partides decents..."
- diguéren els pocatraces -

 

“This is the least bored I’ve been all day!”

Octane, Apex Legends, season 2